Històricament, el paternalisme ha estat una eina utilitzada pel poder colonial per imposar violència al sud global. Des de l'església catòlica durant la invasió espanyola dels territoris d'Abya Yala narrant la inquisició com un acte de suposada civilització i evangelització, fins a la invasió més recent de l'Afganistan i l'Iraq, la violència imposada ha quedat impune moltes vegades gràcies al discurs paternalista de la presumpte alliberament i cura dels pobles d'aquests territoris.

Presentada als peus del "Monument als Pioners del Congo" a la ciutat de Brussel·les, l'obra de titelles El bosc que plora i la resistència de l'Okapi explica la història d'un Okapi que s'organitza amb altres animals, esperits i lluitadors anticolonials humans per enfrontar les narratives paternalistes del suposat desenvolupament, de l'anomenada R2P “responsabilitat de protegir”, i de l'ajut i humanitari i econòmic cap als anomenats “països en vies de desenvolupament”, polítiques que s'imposen contínuament als territoris del sud global per garantir la prolongació de l'ordre colonial. El mateix ordre colonial que va imposar Bèlgica sobre l'actual República Democràtica del Congo durant el període de control, explotació, persecució i massacre dels territoris i pobles, sota una narrativa que presentava Leopold II com un "filantrop" per infligir violència amb la impunitat que perpètua el paternalisme colonial, una impunitat a què s'enfrontaran l'Okapi i els seus camarades.

L'obra de teatre va ser presentada al festival de teatre Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les 2022

Guió i Direcció: Daniela Ortiz - Veu en off francès, anglès i neerlandès: Nabil Lajluf - Performers: Christine Devadder i Nabil Lajluf

Treball de Costura: Antonia Molina - Treball a Fusta: Joguines Rafael