L'any 1978, a la ciutat de Lima, els treballadors de la fàbrica tèxtil CROMOTEX van prendre les instal·lacions de l'empresa. S'havien estat organitzant des de feia molt de temps, la presa de la fàbrica eren part d'un procés més gran, tenien reunions, assemblees, organitzaven formacions, estaven llegint Mariátegui, estaven llegint Lenin. Després de gairebé 58 dies de prendre la fàbrica, quan el sol sortia un 4 de febrer del 1979 els treballadors en peu de lluita que estaven a càrrec de la seguretat fora del local van alertar els seus companys que arribava la policia, 20 tancs policials i 700 policies van envoltar la fàbrica i van començar un violent atac contra els treballadors que es trobaven a dins, aquell 4 de febrer es va donar una massacre, la massacre de cromotex.

L'obra de teatre “Pren la meva sang i escriu a la terra, perquè el poble s'assabenti que ens estan portant presos. Una reverència anticolonial al sindicat de CROMOTEX i un acte de protesta contra la dictadura de Dina Boluarte” utilitzant el rol i la història del cotó com a fil conductor aborda la rebel·lió de la classe treballadora del sud global, la complicitat del feminisme blanc amb l'ordre colonial , el llegat de la resistència anticolonial global les llavors de la qual arrelen i on esperits i plantes tramen junts venjances anticolonials; i finalment fa una reverència a les experiències de lluita a seguir ia aquells que s'aixequen actualment, mitjançant una reverència a al sindicat tèxtil de CROMOTEX, la seva organització i resistència al perú a finals dels anys 70, i als qui a finals del any 2022 es van aixecar contra el cop d'estat imposat per Dina Boluarte.

L'obra de teatre va ser presentada a inicis de 2023 al Teatre Neumarkt de Zurich.

Direcció: Daniela Ortiz - Dramatúrgia: Julia Reichert - Trompeta: Silvan Schmid - Entrenament titelles: Sebastian Ryser - Veu en off: Pedro Altamirano - Actors: Challenge Gumbodete, Melina Pyschny, Ian Valistoy