El 1936, poques setmanes abans de l'inici de la guerra civil espanyola, el militant anarcocomunista Daniel Guerin va publicar el llibre “Fascisme i gran capital”, un dels primers documents que assenyalen l'existència d'un complex militar industrial que tenia un paper central als interessos polítics i econòmics per imposar guerres dins Europa i al sud global.

Des de llavors aquesta indústria ha evolucionat en desenvolupaments tecnològics incommensurables destinats a matar l'altre no només més ràpid, no només en major quantitat sinó principalment des de més distància, alhora que ha tingut una enorme expansió territorial i econòmica mitjançant la continuació i el reforçament del imperialisme mitjançant invasions militars i el control de territoris i població del sud global.

El complex militar industrial ha tingut un paper crucial en els darrers 90 anys però la invisibilitat atorga una absoluta impunitat a aquelles persones responsables que lucren mitjançant aquesta indústria.

El monopoli no s'ha construït només en termes econòmics i industrials, sinó també en termes polítics. Reforçar una narrativa que crea un monopoli de la violència ha estat crucial per sostenir una indústria bèl·lica, un monopoli en què els estats del nord global tenen el poder jurídic i polític absolut per fer servir eines industrialitzades per imposar la violència i la mort sobre la població del sud global, que no només no té la tecnologia per defensar-se, sinó que no està legitimada políticament i legalment per fer-ho, situació que també ha estat reforçada per les anomenades narratives “pacifistes” que aplanen i equiparen com a suposadament iguals les resistències antiimperialistes amb aquella violència del poder colonial i el complex militar industrial.

El projecte “Tir al blanc” es presenta com un clàssic joc per a tret a l'objectiu que trobem a les fires però en què els objectius a disparar són figures que representen el complex militar industrial; el logotip d'Elbit, els míssils de Raytheon, les bombes de Lockheed Martin, els tancs d'Israel, les armes dels Estats Units. Una darrere l'altra, aquestes representacions apareixen davant del públic que serà convidat a activar la peça i tenir un premi si encerten i enderroquen els que per massa temps han estat drets per imposar el seu poder.

Els premis lliurats al públic representen des d'un grup de militants antiimperialistes realitzats en titelles de llana, una bossa de soldats amb PTSD, fins a joguines de fusta que reivindiquen figures de les resistències anticolonials com